NATURESPERIT: TERRA

Aquestes fotografies i textos estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

El Pedraforca és la muntanya màgica de Catalunya. Altres muntanyes emblemàtiques catalanes com ara Montserrat o el Canigó (aquesta última avui en sòl francès) són més un referent espiritual griàl.lic -la primera- i un símbol fundacional de l'antic país d'ambdós costats del Pirineu -la segona-, però el Pedraforca és la muntanya més pagana, la més feréstega, la més "tel.lúrica" ...

Pedraforca, del llatí petra furca (pedra forcada) (2.506 i 2445 m). Berguedà, Agost 2011

Aquesta mole calcària separada de les altres serralades ve a ser una mena d'intercanviador gegant de càrregues elèctriques entre la terra i els núvols. La seva estructura multipunta (dos pollegons i un cim secundari: el Calderer) potencia la seva efectivitat com a parallamps natural. Petra-furca, la gegantina pedra nua forcada, sovint convoca grans tempestes i atrau els llamps dels dèus, a l'hora que amplifica els esclats de la seva poderosa veu en retrunyir tota la muntanya sota els trons.

Pedraforca. Setembre 2014

La tradició medieval recull que la nit de Sant Silvestre les bruixes es reunien en aquelarre dalt de la muntanya a l'enforcadura. També s'explica que Sant Miquel, tot escoltant els precs dels habitants de Saldes morts de por per una batussa descomunal i molt sorollossa entre bruixes, va trencar d'un cop d'espasa la muntanya en dues parts -d'aquí l'origen dels dos pollegons actuals- i va esmicolar en mil.lions de fragments el cim original, ara tartera del Pedraforca.

Auñamendi (Pic d'Anie), vist des del karst de Larra (Belagua-Nafarroa). Octubre 2013

L’Auñamendi (topònim basc: d’auña, cabrit i mendi, muntanya), amb els seus 2.507 m d’altitud, s’alça sobre el massís càrstic de Larra (Nafarroa). És una de les muntanyes sagrades dels bascos i sens dubte la més alta. Pujant des de l’oceà, és el primer 2.500 dels Pirineus Atlàntics. Deien els pastors que dalt d’aquest cim, Maithagarri (més coneguda com a Mari, la deesa tel.lúrica de les muntanyes) hi tenia un palau de plata. I que des de la seva talaïa, Yanagorri (un altre dels de noms euskalduns de Mari) era capaç de congriar fortes tempestes. Antigament els habitants de Lescun (vessant françessa) no permetien l’accés al cim. La primera ascensió que es coneix fou la del cartògraf Henry Reboul l’any 1786.

L'Auñamendi, vist des del costat francès. Juny 2014

Altiplà càrstic de Larra, entre les valls de Belagua (Nafarroa) i Sainte Engrace (França). Octubre 2013

L’altiplà de Larra ofereix un fantàstic exemple de paisatge càrstic d’alta muntanya, dels millors d’Europa. Damunt la superfície, taques de pi negre s’estenen sobre camps de rasclers, dolines, jous, valls cecs, ... i per dessota, dins les entranyes d’aquest espectacular massís calcàri es troba l’Avenc de Saint Martin, un dels més fondos del món amb els seus quasi 1350 m de fondària estudiats i uns 125 km de gal.leries associades.

Cova de l'Ibon. Alto Ezca - Isaba (Nafarroa), Octubre 2011

Boca de la cova de l'Ibon

La cova de l'Ibon -Iboneko Kobazuloa-, molt a prop del pont de Otsindundua (riu Belagua, Alto Ezca), sobint actua com a desguàs del massís d'Ezkaurre durant l'hivern i la primavera o amb les grans tempestes de finals d'estiu i tardor. Aquesta cova pot abocar un important cabal d'aigua que impideix l'entrada al seu interior i sifona alguns passos. El mot Ibon, d'origen basc, fa referència al petit llac que es forma temporalment a la sala inicial de la cova, de fàcil accés en període sec.

MONTSERRAT

Montserrat (Vall del Llobregat), Setembre 2014

"L'ésser humà no troba pau i felicitat enlloc, si no és en el seu propi Montserrat". Goethe, 1816

El massís muntanyós del mont-serrat, a la Vall del Llobregat, és la muntanya sagrada de Catalunya. És una formació monolítica de conglomerat de pedra calcària rosa i gris que amb la seva força i les seves formes còniques arrodonides, alhora muntanya i cova, petxina i Graal, roca i mar, sembla que s'anticipi a l'arquitectura modernista i orgànica d'Antoni Gaudí.

Montserrat (Vall del Llobregat), Setembre 2014

En l'època precristiana probablement ja existien a Montserrat llocs de culte. Més tard s'identificà la muntanya sagrada amb la llegenda del Graal, de manera que el famós monestir, fundat l'any 1025 i enlairat a 720 m al bell mig de la muntanya, es convertí, juntament amb Santiago de Compostel.la, en el centre de pelegrinatge més important de l'Espanya cristiana, degut també a la llegendària verge negra, també coneguda com a Rosa d'Abril. Fou trobada per uns pastors que oïren sons divins i veiren una llum celestial que els conduí a una cova, on trobaren la verge Negra, amagada allà per tal de preservar-la de les invasions musulmanes.

Montserrat: textos extrets del llibre Catalunya Romànica de Diether Rudloff. Edicions Polígrafa, Barcelona 2007.