Aquestes fotografies estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
L'edat del rèptils
Animalons de sang freda i pell coberta d’escates o closques, assoliren fites importants en el llarg camí de l’evolució ascendent dels vertebrats. A diferència dels amfibis, aquest nou grau evolutiu ja no depèn del medi aquàtic per la seva reproducció, doncs les seves cries neixen ja amb pulmons i els seus ous són “amniotes”.
Animalons de sang freda i pell coberta d’escates o closques, assoliren fites importants en el llarg camí de l’evolució ascendent dels vertebrats. A diferència dels amfibis, aquest nou grau evolutiu ja no depèn del medi aquàtic per la seva reproducció, doncs les seves cries neixen ja amb pulmons i els seus ous són “amniotes”.
L’embrió reptilià
(com el dels mamífers i les aus) roman envoltat d’una membrana interna -l’amni-
que és plena d’un fluid: el líquid amniòtic. Aquest fluït estalvia a l’embrió
la necessitat d’un medi aquós extern (la “bassa” dels amfibis) per
desenvolupar-se. L’amni, juntament amb dues membranes més, embolcalla l’embrió
amniota tot permeten-li l’intercanvi amb
l’atmosfera de gasos com ara l’oxigen i el diòxid de carboni.
Una altre fita
important es dóna en l’àmbit del sistema circulatori. En els amfibis adults la
circulació ja és doble (pulmonar i general) i el cor és tricameral (un ventricle
i dues aurícules). Però alguns rèptils donen un pas més tot millorant la separació
de la sang venosa i arterial avançant cap a l’adquisició del cor tetracameral
(dues aurícules i dos ventricles), característic dels vertebrats superiors endoterms
o de “sang calenta” (aus i mamífers). És el cas dels arcosaures: dinosaures, pterosaures
i cocodrils (-Archosauria-, "rèptils dominants" en grec). xavianthropus, Agost 2015
SAURES
GECÒNIDS (DRAGONS)
Tarentola mauritanica, dragó comú. Mollet del Vallès (Baix Vallès), Juliol 2014 |
Dinosaures
Dominaren el planeta ara fa molt de temps. Els arcosaures i altres rèptils varen conquerir terres, aigües i cels. Inaudites formes reptilianes gegants s’escamparen per la Terra: fou l’era dels dinosaures, un món de desmesura i de pulsions animals desbocades.
Amb l’ajut de la ciència i de les tecnologies d'efectes especials avui “gaudim” d’aquest malson d’un passat llunyà farcit de dracs i monstres. Dels mites i llegendes de la nostra memòria atàvica col.lectiva hem passat a les espectaculars recreacions cinematogràfiques, museístiques i fins i tot circenses que exploten amb molt d’èxit comercial (especialment entre els nens) aquest filó temàtic.
El salt evolutiu
que suposà l’adveniment de l'era dels mamífers i les aus després de la dels rèptils, va ser únicament
possible gràcies a un gran cataclisme de foc -d’origen alhora tel.lúric i còsmic- que va finiquitar el llarg i hegemònic regnat reptilià. La majoria de les formes
actuals dels rèptils –a excepció dels cocodrils i les grans boes i pitons- són
d’una mida molt més humil i reduïda que la dels seus parents desapareguts del
Mesozoic, per sort per a nosaltres.
Per els dinosaures, tot acabà quan
a finals del període Cretaci tingué lloc a l’oceà Índic el trencament d’un
antic continent: “Lemuria” (conformat majoritàriament pels sòcols continentals
de Madagascar i el subcontinent indi, llavors units), en activar-se un important
punt calent volcànic sota el bell mig d’aquell continent (el mateix hot point que
avui es situa sota l’illa de la Reunió). Mostres de aquell intens vulcanisme les
trobem en les laves del Dècan (Deccan Traps), descomunals dipòsits basàltics al
centre-oest de l’Índia.
Succeí alhora que un
gran meteorit col.lisionà amb la Terra al golf de Mèxic (cràter de Chicxulub,
península de Yucatàn). Tot plegat va tenir efectes catastròfics i causà la
desaparició dels dinosaures i de moltes altres formes de vida en la gran extinció
massiva del Cretaci-Terciari (K-T event).
Així doncs, fou
necessari l’ajut d’una gran catàstrofe (de fet una combinació de dos) per que la
gran fita de l’evolució: l’antropogènesi, tingués una oportunitat d’esdevenir. Com si es tractés d'una tragèdia clàssica, de no ser pel foc desaforat de Vulcà i la còlera de la Nèmesi celeste, els deus ex machina d'aquesta obra, la
història natural i humana seria avui ben bé una altre, si és que encara hagués
història per explicar ... xavianthropus, Agost 2015
LACÈRTIDS (SARGANTANES)
REPTANT!
Serra d'Aralar (Nafarroa), Juny 2014
ÀLBUM FAMILIAR
Podarcis muralis, sargantana roquera. Colònia de lacèrtids a les roques del naixement del riu Araxes, Larraun - Nafarroa, Agost 2013
SEQUÈNCIA D'APARELLAMENT
Serra d'Aralar (Nafarroa), Juny 2014
Podarcis muralis, sargantana roquera. |
Podarcis muralis, sargantana roquera (♂ esquerra-♀ dreta). Montseny, Agost 2019 |
Lacerta bilineata, llangardaix verd. Montseny, Agost 2019 |
OFIDIS
COLOBRA MELÀNICA
Coronella austriaca, colobra llisa. Gorges de Kakuetta (Baxenabarre/País Basc Nord), Juny 2014 |
Coronella austriaca, colobra llisa. Gorges de Kakuetta (Baxenabarre/Pirineus Atlàntics), Juny 2014 |
SERP D'AIGUA EMERGINT D'UN TOLL
Natrix maura, serp d'aigua. Riu Algars, Els Ports (Terra Alta) - Juny 2012 |
Zamenis scalaris, serp blanca. Mollet del Vallès (Baix Vallès), Juny 2019 |
Zamenis scalaris, el mateix exemplar de la foto anterior. Mida aproximada 1,2 mts. |
QUELONIS
TORTUGUES D'AIGUA AUTÒCTONES
Mauremys leprosa, tortuga de rierol. Alt Empordà, Maig 2011 |
TORTUGA D'ESTANY (Emys orbicularis)
Enllaç al bloc "Desde el Sekano": ¿Galacho o criadero de Floridas?
|
Enllaç al bloc "Desde el Sekano": Purines para los galápagos
|
TORTUGUES DE FLORIDA
Trachemys scripta, tortuga d'aigua d'origen americà. Vallès Oriental - Abril 2014
Aus i rèptils, bona harmonia! |
Aquestes fotografies estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons