Aquestes fotografies estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
«Que el nostre cos sia un riu organitzat, és quelcom del que no podem dubtar.»
(Novalis,1772-1801. Poeta i filòsof alemany)
RÈQUIEM PEL DELTA DE L'EBRE
xavianthropus, 2016
 |
| Bosc de ribera inundat, riu Ebre al seu pas per Tivenys (Baix Ebre). Març 2014 |
A hores d'ara (2016) el futur del tram baix de lo Riu i, en consequència, de tot lo Delta torna a estar greument amenaçat per un nou pla hidrològic que contempla per al riu Ebre un cabdal mínim ecològic molt minso (entre 80 i 155 metres cúbics per segon, reial decret 1/2016). Si aquest pla tira endavant, de ben segur que la quantitat i la qualitat de les aïgues de l'Ebre es veuràn reduïdes dràsticament. Les riques comunitats biològiques de la riba i del fons del riu quedarien afectades i podria ser el cop de gràcia per espècies amenaçades i vulnerables com ara les nàiades o cloïsses d'aigua dolça.
 |
| Delta de l'Ebre I. Bassa de les Olles (Baix Ebre), Desembre 2012 |
Un delta recent com el del riu Ebre (la formació de la plana deltaica actual s'inicià fa uns 6.000 anys enrera) necessita un aport continu de llims i sorres per compensar l'esfondrament o subsidència natural del sòl provocada per la compactació dels sediments. Les 200 preses construïdes durant el segle XX a la conca de l'Ebre -"¡queda inaugurado este pantano!" (sic)- van interrompre gairebé tot el transport de sediments riu abaix, tan necessàris per revertir l'actual retrocés de la línia de costa i el lent però continu esfondrament del Delta.
 |
| Delta de l'Ebre II. Desembocadura (Baix Ebre), Abril 2012 |
Per això podem dir que el Delta, si continua en aquesta situació o en supòsits encara pitjors, sembla comdemnat a desaparèixer, més d'hora que tard, sota el brogit de les llevantades. De fet, des de ja fa uns quants anys, la línia de costa i de dunes del front de creixement deltaic mostra un clar retrocès davant l'erosió que provoquen els reiterats episodis de fort onatge i corrents marines arrossegadores de sediments (entre els anys 60 i 2000 el Cap de Tortosa va retrocedir 1500 m! terra endins).
Hom mateix ha pogut observar des de l'any 2000 ençà la desaparició de les dunes a moltes platges, la inundació d'arrossars propers al mar (com ara a la zona del rest. "Los Vascos" a la Platja de la Marquesa) i l'assalt reiterat de les llevantades a la Barra del Trabucador, cada any més malmesa i estreta.
A la Barra és especialment evident l'acció d'aquests temporals: antics pals de la línia elèctrica que anava a les Salines de la Trinitat avui s'alçen directament sobre el mar (durant la segona meitat del segle XX aquesta barra de sorra es va estretar 60 m).
Tanmateix, amb bona part de la línia de costa del Delta reculant, s'observa en canvi creixement -per redistribució dels sediments ja existents- a les Puntes del Fangar i de la Banya i a la desembocadura del riu en direcció a Riumar.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pont d'Otsindundua o pont de l'Ibon fou construït l'any 1.568 pels izabarres Joanes Beltrán i Pedro Pérez. L'Ajuntament d'Isaba adjudicà l'obra en pública subhasta al preu de 98 ducats d'or, a pagar en els tres terminis habituals: Sant Joan, Sant Miquel i Nadal. Aquest senzill però sòlid pont ha resistit fins avui totes les grans avingudes de l'Ezca dels últims 450 anys i ha vist passar nombroses generacions de raiers roncalesos. El 1952 la construcció del pantà de Yesa suposà la fi d'aquest tradicional i perillós ofici de la Vall de Roncal (Erronkarico ibaxa).
La boca de la Cova de l'Ibon, molt propera al pont d'Otsindundua, actua com a eixidor del massís de l'Ezkaurre (2.045 m) a l'hivern, primavera i en tempestes fortes d'estiu. Sovint surt un considerable cabdal de aigua que impideix l'entrada i sifona alguns passos. font: http://clubabismo.es/Cuevas/VernaIbon/VernaIbon.html
Missatges de l'Aigua - Documental del Dr. Masaru Emoto
* Nota de xavianthropus: estariem parlant del món de les forçes de la vida o etèriques, també analitzables mitjançant la cristal.lització sensible, mètode ideat (ja fa 90 anys!) per Rudolf Steiner i desenvolupat per Erhenfried Pfeifer ("La fertilitat del sòl", "El semblant de la Terra") i Sabbagh.
Per això podem dir que el Delta, si continua en aquesta situació o en supòsits encara pitjors, sembla comdemnat a desaparèixer, més d'hora que tard, sota el brogit de les llevantades. De fet, des de ja fa uns quants anys, la línia de costa i de dunes del front de creixement deltaic mostra un clar retrocès davant l'erosió que provoquen els reiterats episodis de fort onatge i corrents marines arrossegadores de sediments (entre els anys 60 i 2000 el Cap de Tortosa va retrocedir 1500 m! terra endins).
 |
| Delta de l'Ebre III. Flamencs y far de la Punta del Fangar (Baix Ebre), Desembre 2012 |
Hom mateix ha pogut observar des de l'any 2000 ençà la desaparició de les dunes a moltes platges, la inundació d'arrossars propers al mar (com ara a la zona del rest. "Los Vascos" a la Platja de la Marquesa) i l'assalt reiterat de les llevantades a la Barra del Trabucador, cada any més malmesa i estreta.
A la Barra és especialment evident l'acció d'aquests temporals: antics pals de la línia elèctrica que anava a les Salines de la Trinitat avui s'alçen directament sobre el mar (durant la segona meitat del segle XX aquesta barra de sorra es va estretar 60 m).
Tanmateix, amb bona part de la línia de costa del Delta reculant, s'observa en canvi creixement -per redistribució dels sediments ja existents- a les Puntes del Fangar i de la Banya i a la desembocadura del riu en direcció a Riumar.
 |
| Delta de l'Ebre IV. Flamencs y musclaires (Baix Ebre), Desembre 2012 |
RÈQUIEM
PER UN DELTA
Així
doncs, el Delta de l'Ebre, un paisatge únic, un organisme viu en contínua
transformació i evolució, fruit de l'acció combinada de la força dels elements (la terra,
l'aigua, el vent i el sol) i del treball dels homes* (canalitzacions, arrossars i salines), pot
a hores d'ara estar arribant a la seva fi, no només per l’actual
canvi climàtic, el previsible augment del nivell del mar i l'acció demolidora de la plaga del cargol poma sobre els conreus d'arròs, sinó per la inconsciència
i cobdícia dels humans, incapaços sovint de veure el riu i el seu delta com un
esser viu. De fet, incapaços sovint de copsar i respectar la vida i la
saviesa manifesta a dojo a la natura.
L'utilitarisme
sense escrúpols de molts polítics, regants i promotors fa que intentin treure al riu tota
l'aigua possible fins a límits irracionals, alhora que les
preses dels embassaments continuen barrant l'aportació de sediments riu abaix. I
si a tot això afegim l’esperada pujada del nivell del mar que accelerarà la salinització
i l’esfondrament del Delta, el futur previsible a mig termini per a aquest
paradís mediterrani no esdevé precissament d’allò més bo.
xavianthropus, 2016
xavianthropus, 2016
*mot genèric
per a l’espècie humana, sense distinció de sexes. Del llatí homo: ésser humà.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
| Costa d'Irta (Baix Maestrat-País Valencià), Març 2013 |
 |
| Salt del Molí a la Vall de la Llosa (Viliella-La Cerdanya), Juny 2013 |
 |
| Montseny, Agost 2019 |
 |
| Pont d'Otsindundua. Riu Belagua (Ezca), Isaba, Vall de Roncal- Nafarroa, Octubre 2013 |
El pont d'Otsindundua o pont de l'Ibon fou construït l'any 1.568 pels izabarres Joanes Beltrán i Pedro Pérez. L'Ajuntament d'Isaba adjudicà l'obra en pública subhasta al preu de 98 ducats d'or, a pagar en els tres terminis habituals: Sant Joan, Sant Miquel i Nadal. Aquest senzill però sòlid pont ha resistit fins avui totes les grans avingudes de l'Ezca dels últims 450 anys i ha vist passar nombroses generacions de raiers roncalesos. El 1952 la construcció del pantà de Yesa suposà la fi d'aquest tradicional i perillós ofici de la Vall de Roncal (Erronkarico ibaxa).
 |
| Cova de l'Ibon -Alto Ezca, Valle de Roncal (Nafarroa)- |
La boca de la Cova de l'Ibon, molt propera al pont d'Otsindundua, actua com a eixidor del massís de l'Ezkaurre (2.045 m) a l'hivern, primavera i en tempestes fortes d'estiu. Sovint surt un considerable cabdal de aigua que impideix l'entrada i sifona alguns passos. font: http://clubabismo.es/Cuevas/VernaIbon/VernaIbon.html
 |
| Font de Sant Pere. Alcúdia de Veo, (Plana Baixa-País Valencià), Abril 2013. |
 |
| Font del Faune. Caves Xampany Gomà (-23 m.), Mollet del Vallès- Març 2014 |
Observeu la "barba blanca" del faune, tota ella de carbonat de calci. Mostra la puresa i l'abundància d'aquest mineral en aquestes aigües subterrànies.
La presència en excés d'aquest mineral és la principal causa de la "duresa" d'aquesta aigua i de la formació de la peculiar costra calcàrea sota la font.
 |
| Estany. Jardí romàntic del Palau Novella, Olivella (Garraf), Desembre 2012 |
Missatges de l'Aigua - Documental del Dr. Masaru Emoto
Autor : Masaru Emoto
Editorial : La liebre de Marzo
Missatges de l'Aigua, del doctor M. Emoto, és el resultat dels treballs de recerca procedents de les anàlisis de l'aigua de diversos països i procedències mitjançant la utilització de ressonància magnètica. Això permet l'observació de l'HADO* (energies subtils relacionades amb la consciència). Ens mostra amb magnífiques imatges de l'aigua cristalitzada, obres d'art per si mateixes, com aquesta es veu influïda per diversos factors com la música o la consciència de les persones. L'obra evidència que els pensaments i les emocions poden alterar l'estructura molecular de l'aigua i ens fan comprendre la forma tan íntima en què estan connectats els éssers humans i l'Univers. És un bell testimoni que formem un tot indivisible i obre les portes a noves maneres de sanació i conservació de la salut.
Aquestes fotografies estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons