FLORS

Llicència de Creative Commons
Aquestes fotografies estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons 


FLORS DE MUNTANYA

FLOR DE NEU
Leontopodium nivale (L. alpinum)-flor de neu-edelweiss-Catllaràs-4 fotos-Ago'20




Leontopodium nivale (=L. alpinum), flor de neu, edelweiss (fam. asteràcies i compostes). Fotos: flors ja madures a finals d'agost, El Catllarás, 2020.
La flor de neu és una herba perenne que viu als prats alpins i roquissars de les muntanyes calcàries, normalment entre els 1500 i 2500 m.  Floreix a l'estiu. Les tiges floríferes poden créixer fins als 20 o 30 cm i presenten bráctees carnoses i fulles pre-florals cobertes d'una pilositat blanca que els hi dona l'aparença del cotó. Les fulles basals, verdes, sols són blanquinoses per sota.
És distribueix pel centre i sud d'Europa, des dels Càrpats fins a la Serralada del Jura i els Pirineus (és la flor nacional de Suïssa i Àustria). A la Penìnsula Ibèrica sols es troba al Pirineu (especialment a Ordesa, Añisclo i Mont Perdut, on el Leontopodium és el símbol del parc natural), a Sierra Nevada i alguns punts del nord de Lleó.
A casa nostra és escasa. És pot trobar a la Vall d'Aran, a l'Alta Ribagorça i a l'Arieja a Occitània, però sorprendentment és més comuna a la Serra del Catllaràs i als Rasos de Peguera, a l'Alt Berguedá. A Osca, a més d'Ordesa també es troba des de Pomero (Benasque) fins al Bisaurín (Aragüés del Puerto) i més al sud al Turbón, Peña Montañesa, Peña Oroel i Serra de Guara.
Personalment, trobo que les flors de neu del Catllaràs, juntament amb l'abundant i especial orella d'ós (romanent de la flota terciaria) i la rara orquídia sabatetes de la mare de Déu, sense oblidar la població de gall fer (totes espècies protegides que cal respectar), són un tresors que fan única aquesta serralada prepirinenca que és capaç de mantenir encara vestigis vius de flora i fauna periglacial i preglacial. Podriem agefir encara un altre tresor, en aquest cas geològic, els petits quarços bipiramidals dels afloraments d'argiles i guixos del Keuper (Triàsic), als límits orientals de la serralada.




CARLINES


Carlina acanthifolia subsp. cynara, carlina (3 fotos). Matagalls, Juliol 2020


2 fotos: carlines daurades (Carlina acanthifolia) al Matagalls (agost 2020)
i abellots (Bombus lucorum 1a foto, Bombus pascuorum =B. agrorum, 2a foto)
Abellots i carlines, diumenge 9 d'agost 2020. Mentre a una banda del Montseny una gran nuvolada de tempesta enfosquia el cel, a l'altre banda, rajos de llum daurada reflectits a la terra guiaven als abellots cap a les carlines, petits discs solars escampats aquí i allà sobre els prats i pastures de la muntanya solana. Antigament aquests grans cards eren recollits a pagès per a usos medicinals i per penjar-los a les portes dels masos com a amulet protector i benefactor.



Carlina acaulis, carlina, cardoner, sol, corona de rei. Alt Pirineu, Agost 2016 
La Carlina acaulis i Carlina acanthifolia de l'anterior post comparteixen molts noms comúns com cardiguera, carlina angèlica, sol, corona de rei ... Porta a una mica de confusió. La Carlina acaulis té la corona de bràctees argentades en lloc de daurades i fulles més estretes i punxoses.




Carlina acaulis (4 fotos). Vall de Núria, juliol de 2020
Núria, 30 de juliol. Ja s'estaven obrin les carlines acaulis o blanques. Les acantifolies o daurades no vaig saber trobar-les. Respecte a les diferències entre C. acaulis i C. acanthifolia, el Dr Google dona moltes informacions contradictòries, però sembla que les fonts més fiables donen el color argentat de les bráctees superiors a acaulis, les fulles més amples que recorden a les del Acanthus a acanthifolia, les fulles més punxants, coriàcies i estretes a acaulis i els capítols florals encara tancats més semblants a carxofes a acanthifolia (Carlina acanthifolia ssp. Cynara, en llatí cynara = carxofa pròpia de Kinara, una illa del mar Egeu). En la meva petita experiència les acaulis que he trobat són sempre més petites que les acantifolies, però em falta més casuística al respecte.




Carlines blanques (Carlina acaulis subsp. caulescens) del Catllaràs.
L'abellot és un Bombus pascuorum (=B.agrorum). 4 fotos, agost 2020
"Tenir o no tenir", "acaulis o caulescens", és el dilema de tota bona carlina blanca o escardassa.
El nom llatí 'Carlina' fa referència a Carlemany, a qui els àngels mostraren aquesta planta per guarir les seves tropes de la pesta, i 'acaulis' vol dir sense tija.
Però, ai Senyor! Succeeix que moltes de les carlines "acaulis" de casa nostra i d'Europa no renuncien a la seva tija. Solució: els botànics van decidir crear la subespècie 'caulescens'. Caulescent vol dir 'de tija ben desenvolupada i diferenciada de l'arrel'. Així que tenim la subespècie 'Carlina acaulis caulescens', tot un oxímoron en si mateix.
Les carlines blanques o argentades que m'he trobat a muntanya mostren diversos graus de desenvolupament de la tija. A Núria per exemple les he trobat creixent a ran de terra, i al Catllaràs, en canvi, quasi sempre amb tijes ben desenvolupades, unes més que d'altres.
Sembla ser que hi han dues suespècies acceptades: 'Carlina acaulis alpina' i 'Carlina acaulis caulescens' (font: Wikipedia). Alguns autors parlen d'una forma 'nana' amb tija absent o molt curta, i un altre forma 'simplex', amb tiges altes (font: Flores Silvestres del Mediterráneo.blogspot). Un altre font (FloraCatalana.net) parla d'una caulescència variable.
Personalment penso que aquestes oscil.lacions en l'alçada de les tiges no són res més que la variabilitat adaptativa de l'espècie a les diferents altituds o hàbitats en que viuen. Podem decidir fer espècies o no amb les formes nanes adaptades a l'alçada o a latituds més septentrionals. Per exemple, podem pensar en un bedoll com un arbre, la Betula pendula, o com un arbust, la Betula nana, o també en la Betula celtiberica com a forma de la meseta castellana. De feina no els hi mancarà mai als especialistes de la taxonomia, que ens la faran ballar amb les incabables revisions periòdiques de nomenclatura i sinonímia.



HERBA DEL VENT


Pulsatilla alpina, herba del vent. Vall de Núria, juliol 2020 (les 2 fotos)

Pulsatilla alpina (=Anemone alpina, família ranunculàcies). Herba del vent, flor de Sant Pere. Lloc de les fotos: Vall de Núria, juliol 2020. Crèix en alçada a les muntanyes d'Europa, entre els 1200 i 2700 m. Les flors, grogues o blanques segons la subespècie, donen lloc al madurar a aquests plomalls al.lucinants, d' un estilisme superb que el vent s'encarrega d'agitar (d'aquí el nom cientìfic, Pulsatilla, i el popular, herba del vent).




ASTRÀNCIA


Astrantia minor, astrància menuda (fam. apiàcies). Vall de Núria, juliol 2020

Astrància menuda, Astrantia minor (família apiàcies). Hàbitat: muntanya alpina i subalpina, a boscos de pi negre amb sotabosc de neret i llocs ombrìvols. Sòl silici, entre 1850 i 2600 m. Floreix juliol-agost. Les fotos són fetes a la Vall de Núria-vessants del Puigmal, en bosc de pi negre amb neret i a uns 2300 m aprox. d'altitud.

L'astrància menuda és semblant a l'astrància major, però tota ella és de mida més petita i té les fulles inferiors quasi palmatisectes i amb els segments més estrets (les fulles d'A. Major són palmatipartides). L'astrància major crèix entre els 1000 i 2300 m i s'estima més els sòls calcaris.




LINÀRIA


Linaria repens, linària. Cadí-Moixeró, juliol 2020
Linaria repens, linària. Moixeró vessant nord a 1700 m, Juliol 2020 (les tres fotos anteriors). La linària és una planta herbàcia perenne de la familia de les plantaginàcies (abans adscrita a les escrofulariàcies). Crèix en clarianes de boscos i marges pedregossos dels camins i pot arribar fins als 2400 m. És nadiua de l'Europa occidental i a Catalunya la trobem principalment al Pirineu i Prepirineu i als Ports (sistema ibèric).



PRUNEL.LES
Prunella laciniata, prunel.la blanca. Matagalls (Massís del Montseny), Juny 2020

Prunella sp., prunel.la. Matagalls (Massís del Montseny), Juny 2020

Prunella sp, prunel.la. Matagalls (Massís del Montseny), Juny 2020

Prunella laciniata, prunel.la blanca. Matagalls (Massís del Montseny), Juny 2020

La prunel.la és una planta medicinal considerada antisèptica, antiinflamatòria, antihistamínica, etc. i rep multitud de noms populars, com ara herba de la gangrena, herba de les ferides i salvacriatures, entre molts altres. Podem trobar-la des de terra baixa fins als 2100 m d'altitud.


TORA BLAVA






Aconitum napellus, Acònit blau o tora blava. Vall de Núria, Juliol 2020
L'acònit blau o tora blava és una planta d'alta muntanya i la més tòxica d'Europa. Segons els antics grecs, la tora va ser engendrada per la sang del tità Prometeu, castigat per Zeus per haver donat el foc als homes. És millor no tocar-la, pot irritar la pell o emmetzinar-nos travessant les mucoses. És potencialment mortal pel seu contingut d'aconitina, un alcaloide de toxicitat extrema. Les vaques i cavalls es guarden prou de tocar-les. Dit aixó, hem de reconèixer que és una planta espectacular. De les inflorescències surten unes flors de color blau espatarrant o violat intens que gairebé fan mal els ulls sols de mirar-les.


MARCÒLICS
Lilium martagon, marcòlic, lliri morat. Matagalls (Massís del Montseny), Agost'19 


Lilium pyrenaicum (marcòlic groc, les 5 fotos). Vall de Núria, 2100 m, Juliol 2020





El marcòlic groc, familia liliàcies, és un lliri d'alta muntanya i és el simbol de la Vall de Núria. No confondre amb la flor de lis, representació esquemàtica d'un altre lliri groc, l'Iris pseudacorus, família iridàcies, comú als aiguamolls.



CLAVELLS DE PASTOR
Dianthus carthusionarum, clavell de pastor. Matagalls (Massís del Montseny), Oct'20



DIDALERES





Digitalis lutea, didalera groga (6 fotos). Cadí-Moixeró, juliol 2020
Didalera groga, Digitalis lutea. Cadí-Moixeró, juliol 2020. Vessant nord, clarianes de boscos humits.
La didalera groga és una planta autòctona de l'Europa oriental i central, arribant pel sud fins a la serralada de l'Atles al Marroc. A casa nostra es troba amb facilitat al Pirineu i Prepirineu central i oriental i a les obagues i alzinars de les muntanyes litorals. És més rara al Pirineu occidental i a la resta de la península ibèrica.
La didalera groga, com les altres digitals, és una planta molt tóxica i alhora cardiotònica, conté digitalina, digitoxina i digoxina, metzines d'ús farmacològic.





Digitalis purpurea, didalera porpra. Pirineu occidental, juny 2014

Digital, digitalis o didalera purpúria, Digitalis purpurea (família plantaginàcies). Fotos: Pirineu occidental (Nafarroa), juny 2014. La didalera porpra crèix en zones muntanyoses del nord d'Àfrica, Europa i Àsia central i occidental, en clarianes boscoses. A Catalunya se la pot trobar més al Pirineu central però també cap al Ripollès i l'Alt Empordà. Hom la troba especialment abundant al Pirineu i Prepirineu de Navarra, al llindar de les fagedes.
La flor és de color porpra i molt vistosa, amb una corol.la bastant més gran que la de didalera groga. A les muntanyes de les Balears hi viu una didalera semblant, la Digitalis minor, més petita i amb flors rosades.
Cal tenir sempre present que les didaleres són plantes molt tòxiques, encara que es facin servir en jardineria com a planta ornamental.



Digitalis obscura, manxiuleta. Massís del Port (Matarranya-Aragó), Juny 2011

Manxiuleta, Digitalis obscura. Acabo els posts de Digitalis amb una didalera dels Ports !!! la manxiuleta !!! Foto: Massís del Port (Matarranya), juny 2011. Crèix als Ports de Tortosa-Beceit i s'estén cap al sud pel País Valencià, en vores de camins i pinedes i matollars secs i pedregosos.
També es metzinosa, es clar, però molt especial per la seva distribució i hàbitat.



ROSELLES
Meconopsis cambrica, rosella groga. Lapiaz de Larra - Pirineu de Navarra, Octubre 2013

Camp de roselles (Papaver rhoeas). Moià (Moianès), Maig 2014

Papaver rhoeas, rosella comú. Gallecs (Vallès Oriental), Abril 2014

Papaver rhoeas, rosella. Ulldemolins (Montsant-Priorat), Abril 2012

Papaver orientale, rosella oriental. Gallecs (Vallès Oriental), Maig 2014


Papaver orientale, rosella oriental. Gallecs (Vallès Oriental), Abril 2014


Papaver somniferum, cascall, pintacoques. Mollet del Vallès, Maig 2019
Papaver somniferum
Papaver somniferum



FLORS DE TERRA BAIXA
Malva sylvestris, malva major. Santa Maria de Gallecs, Baix Vallès, Maig'20

Malva sylvestris, malva major. Mollet, Baix Vallès, Maig'20



Echium vulgare, llengua de bou. Mollet, Parc Plana LLedó (Baix Vallès), Maig'20

Echium vulgare, llengua de bou. Mollet, Parc Plana LLedó (Baix Vallès), Maig'20


Echium vulgare, llengua de bou. Mollet, Parc Plana LLedó (Baix Vallès), Maig'20


Borago officinalis, borratja o borraina. Mollet (Baix Vallès), Maig 2020

Borago officinalis, borratja o borraina. Mollet (Baix Vallès), Maig 2020

Verbascum sinuatum, trepó ploraner (cast. gordolobo). Mollet (Baix Vallès), Juny'20

Verbascum sinuatum, trepó ploraner (cast.gordolobo). Mollet (Baix Vallès), Juny'20

Verbascum sinuatum, trepó ploraner (cast. gordolobo). Mollet (Baix Vallès), Juny'20



Scolymus hispanicus, cardellet. Mollet (Baix Vallès), Juny 2020



Silybum marianum, card marià (cardo mariano). Mollet (Baix Vallès), Juny 2020 


Taraxacum officinale; lletzó, dent de lleó, pixallits. Gallecs (Baix Vallès), Abril 2014


Ecballium elaterium, cogombre amarg (pepinillo del diablo). Mollet (Baix Vallès), Juny'20

Ecballium elaterium, cogombre amarg (pepinillo del diablo). Mollet (Baix Vallès), Juny'20

Ecballium elaterium, cogombre amarg (pepinillo del diablo). Mollet (Baix Vallès), Juny'20


Datura stramonium, estramoni. Horta de San Joan (Terra Alta), Juny 2011


Primavera. Gallecs (Vallès Oriental), Abril 2014








ARBRES
Cercis siliquastrum, arbre de l'amor o de Judea. Can Flequer, Mollet del Vallès, Març 2019


Amelanchier ovalis; corner, corunyer. Serra del Boumort (Pallars Jussà), Abril 2011



Magnolia grandiflora. Parc de Plana Lledó, Mollet del Vallès, Juny 2019


NENÚFARS
Nimphaea alba, nenúfar. Gallecs, Bassa de Can Jornet (Vallès Oriental), Maig 2014



ORQUÍDIES
Ophrys apifera, abellera. Gallecs (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental), Maig 2020

Ophrys apifera, abellera. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), Maig'20

Ophrys apifera, abellera. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), Maig'20



Epipactis atrorubens, hel.leborina vermell fosc. Llo, Alta Cerdanya). Juliol 2020

Epipactis atrorubens, hel.leborina vermell fosc. Llo, Alta Cerdanya). Juliol 2020

Epipactis atrorubens, hel.leborina vermell fosc. Llo, Alta Cerdanya). Juliol 2020
Epipactis atrorubens, hel.leborina vermell fosc. Capçalera del Segre (Llo, Alta Cerdanya, Catalunya Nord). Juliol 2020. Distribució: Pirineus, Cordillera Cantàbrica i Sistema Ibèric. Europa fins a l'oest de Sibèria i Càucas. Des dels 500 fins als 2300 d'altitud. Boscos i clarianes. Terrenys calcaris o sorrencs.



Platanthera chlorantha. Matagalls (Massís del Montseny), Juny 2020

Platanthera chlorantha. Matagalls (Massís del Montseny), Juny 2020

Platanthera chlorantha. Matagalls (Massís del Montseny), Juny 2020



PLANTES PARÀSITES

OROBANQUES




Orobanche rapum-genistae, orobanque, frare (5 fotos). Vall de Núria, juliol 2020
Orobanche rapum-genistae Thuill, Vall de Núria, 2100 m, juliol 2020. En principi és la espècie citada d'orobanque a la Vall de Núria i coincideix amb la descripció floral.
Els orobanques o frares són plantes holoparàsites (paràsites d'altres plantes) i geòfites. Sols treuen les inflorescències fora de la terra. No tenen clorofil.la i extreuen l'aigua i nutrients de les arrels de les plantes hostatgeres.



MONOTROPA




Monotropa hypopitys, les cinc fotos. Cadí-Moixeró vessant nord, Juliol 2020 

La monotropa (Monotropa hypopitys, fam. ericàcies, subfam. monotropàcies), no és una planta qualsevol. És una planta paràsita sense clorofil.la i d'un color groc pàlid, però tampoc és una planta paràsita típica, com ara el vesc o l'orobanque, que parasiten branques o arrels de plantes superiors, respectivament. La monotropa és un mico-heteròtrof: parasita fongs !!! El seu rizoma està envoltat per micorrizes (micelis de fongs), però al contrari que les xarxes micelials dels boscos, on arbres i fongs viuen en simbiosi mutualista (l’arbre subministra al fong sucres i vitamines i el fong a l’arbre aigua i sals minerals), la monotropa, que se sàpiga, no aporta res al fong, tan sols ho parasita. Hi extreu els nutrients que li calen per viure directament del fong micorrízic i indirectament també dels arbres propers, via xarxa micelial. La inflorescència de la monotropa, amb una falsa tija d’aspecte carnós coberta de petites fulles (bràctees), emergeix de la terra entre 10 i 35 cm. El raïm de flors és pèndol quan creix (el nom monotropa aludeix a les flors juvenils pèndules sempre cap a un mateix costat), però erecta al madurar. Es presenta amb dos colors !!! Les flors i les bràctees a l’estiu són groguenques però a la tardor són vermelloses i molt peludes !!!
La monotropa viu a la muntanya silícia, en boscos humits madurs i amb poca llum ambiental, com ara fagedes i rouredes. Tot sovint a internet es confón amb la planta fantasma, planta cadáver o pipa dels indis, un altre monotropa però d’una sola flor (Monotropa uniflora), nadiua d’Àsia i Amèrica i molt més blanca i pàlida. Les fotos de la Monotropa hypopitys van ser fetes a principis de juliol, amb les inflorescències encara péndules i sota una avetosa de la vessant nord del Cadí-Moixeró, a uns 1700 m. d’altitud. En aquest cas, els fongs micorrizics majoritàris en període de fructificació eren amanites, en concret l’Amanita excelsa var. Spissa, i algún pinatell (Lactarius) despistat.




FLORS MEDITERRÀNIES
Iris lutescens, lliri menut. Serra d'Irta (Baix Maestrat-País Valencià), Març 2011


Asphodelus fistulosus, porrassí. 
Cap de Gata (Almeria), Març 2010

Convolvulus althaeoides; corretjola de serp, 
capells de serp. Cap de Gata (Almeria), Març 2010

Lavatera maritima; malva marina, malva de roca. 
Cap de Gata (Almeria) Març 2010

Silene noctiflora? Cap de Gata (Almeria), Març 2010

Verbascum charidemi; trepó del Cap de Gata. 
Almeria, Març 2010

Phlomis purpurea sub. almeriensis; estepa blenera. 
Cap de Gata (Almeria), Març 2010

Taraxacum officinale; dent de lleó, pixallits. Cap de Gata (Almeria), Març 2010







Llicència de Creative Commons
Aquestes fotografies estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Visites a pàgines del bloc:

Translate

Follow by Email

Cercar en aquest blog