FONGS I BOLETS

Aquestes fotografies estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

AMANITES

Amanita muscaria, reig bord. Montseny, Octubre 2019

Reig bord o reig fals, reig foll, reig vermell o reig de fageda: tòxic (trastorns digestius) i al.lucinògen. El seu nom científic A. muscaria, ve del llatí muscarius, relatiu a les mosques, doncs té la propietat de paralitzar.les. Antigament d'una barreja de reig bord amb llet i sucre s'obtenia un producte per atraure i matar les mosques.  

Amanita rubescens, farinera vinosa. Baix Montseny, Des'18

Comestible amb precaucions: cuinar-la a més de 70 º, hemolisines en cru! Consumir exemplars joves i solament el barret. Treure també la pell o cutícula.

Perill de confusió amb Amanita panterina, molt tòxica. Aquesta última molt semblant però amb el peu de color blanc.

Amanita rubescens, farinera vinosa. Montseny, Nov '19

Amanita citrina, reig bord groc. Montseny Nov'19

Amanita citrina, tòxica. Montseny, Nov'19

Amanita phalloides, farinera borda. Metzinós mortal! Montseny Oct'19

LA TERRA VIVA, UN REGNE DE FRONTERA

Els fongs venen a ser un regne de frontera. Juntament amb els bacteris donen vida a la terra i als organismes superiors vegetals i animals. Podriem pensar en ells com un remanent d'antics estadis evolutius d'un món encara poc diferenciat entre terra, planta i animal. N'hi ha d'unicel.lulars com els llevats i les floridures i de pluricel.lulars que fructifiquen en forma de bolets. I també de simbionts com els bèrbols o fongs liquenitzats (associats amb algues). 

Els fongs, com les plantes, poden créixer al terra, però no tenen arrel i al seu lloc formen  un miceli (masses de filaments anomenats hifes) que s'escampa per el subsòl o per les soques, fustes i fullaraca en descomposició. 

Com que no tenen fulles amb cloroplasts fotosintètics, els fongs no poden produir els seus propis aliments a partir de la llum solar i els han d'extreure del mitjà on viuen (l'humus i altres matèries orgàniques) amb digestió externa mitjançant enzims (algunes espècies "involutives" parasiten directament altres èssers vius). En aquest sentit, són més animals que plantes. També és notòria la falta de celul.losa a les parets cel.lulars fúngiques, curiosament substituïda per la quitina, el component principal de l'exoesquelet dels insectes i altres artròpodes. 

Finalment, molts fongs superiors presenten fructificacions aèries emergents del terra: els bolets, o subterrànies: les tòfones. No són altre cosa que el seu aparell reproductor o esporífer (productor d'espores) i serien l'equivalent dels òrgans florals-fructífers en els vegetals superiors. 

Veiem doncs que els fongs estan mancats de la estructura ternària o tripartita típica de la planta: arrel, fulla i flor. La estructura del fong és  clarament bipolar, li manca l'equivalent a l'estatge  intermig foliar: les fulles. 

Els fongs són vestigis d'una terra viva primerenca, on els primers sòls aèris continentals, encara eren tous (que no ferms), humits, càlids i farcits de sediments orgànics en vies de  descomposició i mineralització.

Fongs i bacteris van ser els primers que van colonitzar les terres emergides sota una atmosfera encara irrespirable (sense oxígen). Després arribarien les plantes inferiors, els artròpodes i els amfibis de les selves del Carbonífer. 

Si llavors els fongs van colonitzar els primers ambients terrestres, avui romanen com a recolzadors de la vida superior. En les capes orgàniques del sòl (humus) dels boscos i les selves ben conservades, els fongs ectomicorrícics conecten tota la floresta mitjançant les micorrizes simbiòtiques amb les arrels dels arbres tot formant una complexa red "social", la Wood Wide Web, una cosa així com l'internet orgànic del bosc. Aquesta mena de xarxa "neuronal" es capaç de seguir les nostres petjades a través del bosc i detectar qualsevol moviment i canvis químics del terra,  i també pot regenerar-se a una gran velocitat. En les Blue Mountains d'Oregó, es coneix una xarxa fúngica de l'espècie Armillaria ostoyae d'unes 965 hectàries d'extensió i d'una antiguitat de més de 2.200 anys. És l'organisme terrestre més gran que és coneix -tret de la pròpia Terra-.  

Els fongs ecto-micorrícics envolten les arrels dels arbres tot incrementant la seva capacitat d'absorbir aigua i minerals i aumentant la resiliència dels arbres del bosc. Alhora, els fongs reben dels arbres, a més de temperatures moderades i la humitat ambiental necessària, els nutrients que els hi cal per viure: els carbohidrats que els arbres magatzemen mitjançant la fotosíntesi i l'absorció de CO2. Així, els arbres redueixen la seva concentració a l'atmosfera i els fongs el baixen i acumulen al sòl. 

Per aixó els boscos tenen un gran efecte mitigador del canvi climàtic i els fongs  un paper crucial en la estabilitat climàtica, la pervivència dels boscos i en definitiva de la vida al planeta. 

I per acabar, no oblidem la importància en la història de l'alimentació humana, a més del consum de bolets i tòfones, de les fermentacions mitjançant els llevats o rents (l'1 % de les espècies de fongs) per a obtenir vi, cervesa, pà o salsa de soia, per exemple.  

  

APAGALLUMS

BOLETS DE TINTA

POLLANCRONS

Agrocybe aegerita, pollancró. Baix Vallès, Des'19. Bon comestible.

ROSSINYOLS 

GERRONEMES

Gerronema umbilicatum ?(=Clitocybe umbilicata?). Baix Montseny Des '19. Sense valor culinari.

CAMAGROCS

Cantharellus lutescens, camagroc. Moianès, Des'19 (les tres fotos).      

Camagroc (Cantharellus lutescens): comestible excel.lent. Molt aromàtic. No es corca mai. De fàcil conservació, es pot assecar o congelar. El altres camagrocs (C. tubaeformis, C. sinuosus) també són comestibles. 

Cantharellus tubaeformis, fals camagroc, rossinyol embudat. 

TROMPETES

FREDOLICS

Fredolic, negret. Barret gris negròs, peu blanc. Bo per fer sopes. No confondre amb el fredolic metzinós (T. pardinum) propi de fagedes i avetoses.

Tricholoma squarrulosum. Baix Montseny Des '19

Tricholoma squarrulosum. Baix Montseny Des '19

Barret esquamós, peu gris i esquamós. Bon comestible per fer sopes. No confondre amb Tricholoma pardinum, tòxic, propi de l'alta muntanya i més molsut i ferm. 

ROVELLONS I PINETELLS

Lactarius blumii. Baix Montseny, Des '19. 

Superficie barret llanosa. Làtex blanc. Tòxic. 

PIXACONILLS, BARRETS DE BRUIXES

Hygrocybe nigrescens? H. conica? Baix Montseny, Des '19. 

Barret molt mamelonat, ennegreix amb l'edat juntament amb el peu. No comestible, trastorns intestinals. 

Hygrocybe sp. Hàbitat: petit prat a bosc humit de muntanya. Baga de Curull (Vidranès), Setembre 2013

ALTRES

Peziza vesiculosa ?  Baix Montseny, Des '19

Peziza vesiculosa ? Baix Montseny, Des '19

Tremiscus helvolloides, cresta de gall en bosc de pi negre. Serra del Verd (Gósol-Berguedà), Octubre 2014

Sant Andreu de la Vola (Osona), Octubre 2013

Pots identificar l'espècie, gènere o familia dels exemplars de la fotografia anterior? Agrairia la col.laboració. E-mail de contacte: xavianthropus@hotmail.com 

Aquestes fotografies estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons